El Regne de Cormyr, fundat fa mil anys, disfruta d'una monarquia liberal, uns ciutadans molt treballadors i una posició avantatjosa. És una terra civilitzada, rodejada de muntanyes, boscos i comunitats d'humanoides malignes. Conegut pels seus bé entrenats militars i el seu grup actiu de llançadors de conjurs autoritzats pel govern, Cormyr presumix de tindre bona menjar, gent honrada, estranys misteris i abundant contacte amb altres parts del món.

 Cormyr, que fa poc ha sigut desafiat per famílies nobles traïdorenques, exèrcits d'orques i donyets, la fam, un rondador dragó roig venerable i l'atac d'una bèstia metàl·lica que ha deixat el seu monarca agonitzant entre la vida i la mort, lluita ara per mantindre les seues possessions. Amb una de les seues ciutats en ruïnes i gran quantitat d'humanoides malignes, vagant encara per la camp, esta nació necessita a individus enginyosos, disposats a defendre la corona i enfrontar-se als seus enemics. 

Cormyr data els seus anys des de la creació de la Casa Obarskyr l'Any de l'Obertura de Portes (26 CV) . En gran part de la seua existència, Cormyr era poc més que la ciutat estat de Suzail i uns pocs llocs avançats fortificats. Hu,i el regne s'estén més de 400 milles i és un gran poder militar i polític en les Terres Centrals.

El Regne de Cormyr és vell, tot i que encara fort i resistent. La terra civilitzada va sorgir d'un territori salvatge gràcies a la fermesa, el valor i la determinació. Encara que la nació tene una reputació d'un excel·lent govern, a vegades Cormyr ha hagut de realitzar dures decisions per a preservar la seua seguretat. La seua frontera més renyida esta junt amb l'ombriu Nezheril i la llépola Sembia, encara que Cormyr també limita amb les perilloses Terres Pètries, el Pantà de Tun i els Pics del Tro i Pics de les Tempestats. Dominat per la humanitat, la Nació del Dragó Púrpura ha estat governada per la Casa Obarskyr per més de catorze segles, amb el fort respatler d'un exercite de fortament armats cavallers sobre destreros cormytas i mags de guerra magicamente poderosos. Una connexió mística existix entre la terra i el poble i les criatures que ho habiten, la qual cosa és poc comprés però manifestament real i poderós.

NACIÓ DE JUSTÍCIA FÈRRIA

Les lleis de Cormyr cobreixen diferents regulacions, normatives, proclamacions i guies que determinen quines activitats estan permeses i prohibides. Aquestes lleis regulen tot el concernent a militars, buròcrates i aventurers així com aquells que envolten les arts arcanes.

LLEIS PRINCIPALES

1. Tota persona que entre en Cormyr ha de registrar-se en una guarnició fronterera
2. La moneda estrangera només es pot usar en uns certs negocis. Cal canviar-la per lleons daurats de *Cormyr tan prompte com es puga.
3. Els aventurers han d'aconseguir una carta de permís abans de realitzar qualsevol activitat en grup.
4. Totes les armes han de portar el llaç de pau. Només aquells que pertanguen a un grup amb permís o mercenaris amb una prova d'ocupació poden portar armes.
5. Danyar gats està totalment prohibit.
6. Inclina el cap davant la reialesa i la noblesa local.
7. Els Dracs Porpra tenen el dret a investigar-te sota requeriment.
8. Caçar en terres privades està prohibit.

UNA CARTA D'AVENTURER

Una carta d'aventurer es concedeix sota el nom del grup d'aventurers. No pot haver-hi dos grups anomenats igual i es considera en ús fins que tots els membres hagen mort. Cada carta requereix un sponsor. En alguns casos és la pròpia Corona la que els proporciona i el rei selecciona un sponsor cerimonial.

Les cartes estan redactades i signades per tinta màgica, que permet al mag de la Cort, Vanderdahast o altres membres dels Mags de Guerra localitzar a tots els signants de la carta.

SISTEMA LEGAL

Com en la resta de sistemes legals d'altres regnes, en un jutjat de Cormyr un senyor o qualsevol altre noble actua com a jutge i dicta sentència. Els nobles acusats de crims poden sol·licitar ser jutjats pel rei o per un tribunal dels seus iguals, com a nobles o Mags de Guerra veterans.

Dos aspectes que diferencien a Cormyr. La primera d'elles és que l'acusat no és culpable o innocent presumptament; un sospitós és carregat amb un crim, l'acusador ha de sostindre el càrrec i l'acusat ha de respondre a aquest. No obstant això, un acusat no rep ajudes o recursos, sinó que són forçats a argumentar la seua innocència en el judici.

Segon, els judicis tenen un procés d'apel·lació. Aquell que pague taxes i posseïsca terres en el regne pot apel·lar, portant el judici a un tribunal superior.